Reacció d'unió covalent del metabòlit d'un xenobiòtic amb una molècula endògena hidròfila que forma un compost menys actiu i soluble en aigua i més fàcil d'excretar. [...]
Tècnica de diàlisi per mitjà de la instil·lació d'un líquid de rentada en l'intestí, i la seva recuperació posterior, per a eliminar a través de la mucosa intestinal els elements que no pot excretar el ronyó. [...]
Conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de secretar o excretar materials no relacionats amb les seves necessitats metabòliques ordinàries. La denominació glàndula prové del llatí glandula 'amígdala', diminutiu de glans glandis [...]
Conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de secretar o excretar materials no relacionats amb llurs necessitats metabòliques ordinàries. També, terme emprat per a designar un gangli limfàtic. I, en plural, nom donat, impròpiament, a les amígdales palatines. [...]
Prova que permet determinar la capacitat del ronyó d'excretar una substància que s'elimini per l'orina. Per exemple, les proves de depuració de la urea, de la creatinina, de l'àcid paraaminohipúric, de la inulina, de l'isotalamat o de l'ortoiodohipurat. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 suprimir(->) remoure(un obstacle) allunyar treure del mig fer abstracció(d'una cosa) excloure descartar expulsar bandejaro bandir prescindir treure(->) excretar(tèc.), eliminar per desassimilació. proscriure elidir(lletres d'un mot) donar de baixa(una persona d'un partit, etc.) posar en [...]
Prova per a estudiar la funció renal, basada en la determinació del pes específic de l'orina obtinguda per cateterisme dels urèters, en què es calcula la quantitat de substàncies sòlides excretades i es compara amb el pes de les cendres obtingudes per incineració. El ronyó malalt pot excretar el [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
carbonada o meconi, el primer de l'infant tot just nat. anar fluix de ventre, evacuar massa sovint. escagassar-se, debilitar-se per un excés d'evacuacions. escagarrinar-se, cagar-se de por. cagar. És l'expressió pròpia, però gastada per l'ús i considerada indecent. excretar Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, treure algú d'un lloc. fer fora expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos. excretar, íd. ejacularo ejectar, íd. foragitaro forallançar. El foragitaren de la reunió. desallotjar. Desallotjar la gent de la sala. pouaro poar, treure, també fig. desnonaro acomiadar. L'han [...]